di Mariona Viñolas Solé, 10-11, 2011-2012, p. 128

Leggere i trovatori reprèn un dels grans clàssics de la crítica en l'àmbit de la literatura romànica: el pròleg de Los trovadores de Martí de Riquer. Com indica el seu títol italià, l'estudi, resultat de les lliçons sobre literatura trobadoresca impartides al llarg dels anys 1942-74 per un dels més grans especialistes en la matèria, és encara una gran guia per llegir els trobadors. El volumet presenta la traducció italiana del text de Riquer, amb algunes actualitzacions, a cura de Massimo Bonafin, de la Universitat de Macerata.
Al llarg d'aquest breu panorama, Riquer repassa cadascun dels elements essencials per entendre la literatura trobadoresca i tot allò que l'envolta. És una introducció excellent al cosmos literari de la lírica trobadoresca, accessible i clar fins i tot per als lectors menys coneixedors del món medieval. Hi trobaran des de les dades més bàsiques, comara el total de peces conservades i de trobadors coneguts o el llistat dels cançoners que les han transmès, que donen unes primers coordinades per situar-se en un corpus literari ben allunyat de les xifres editorials actuals, fins a l'aprofundiment en molts aspectes interessants per poder començar a llegir els trobadors. L'imaginari i la realitat de la figura trobadoresca, plasmada en els protagonistes de la lírica, però reflex també d'uns professionals de la literatura, s'anirà desgranant a mesura que el lector s'endinsi en els successius apartats temàtics, on es toca un ventall molt ampli d'aspectes rellevants, des de la formació dels trobadors, que havia de ser molt considerable per permetre'ls de compondre una lírica formalment rigorosa i la melodia que l'acompanyava, als petits comentaris en prosa, coneguts com a vidas i razos, que acompanyen els poemes trobadorescos en alguns cançoners, o a les preceptives poètiques que van voler sistematitzar la poètica trobadoresca als segles XIII i XIV. Riquer també dona una visió de conjunt de la temàtica tractada pels poemes trobadorescos, descriu les formes més comunes que adopten, destacant la creació d'una versificació i estrofisme que poden arribar a ser molt complexos, i la consolidació d'un conjunt de gèneres que després van ser la matriu de totes les formes líriques europees. Destaca, per exemple, els diàlegs i debats entre trobadors, que prenen formes diverses (les més habituals la tenso i el partimen) i també responen a intencions diverses, des de la burla i la sàtira a la discussió sobre temes polítics, de casuística amorosa o poètica.
Aquestes composicions que podríem anomenar «collectives», seguint amb el mateix exemple, fan evident alguns dels aspects que Riquer subratlla: les relacions que detectem entre diversos trobadors, l'existència de cercles literaris, el caràcter àulic d'aquesta poesia i l'interès dels trobadors per temes molt diversos, que van més enllà de l'expressió de l'amor. És per això que és molt important tenir en compte els referents històrics i el model de societat feudal en què vivien els trobadors, de la qual la seva lírica sovint n'és el reflex. A banda dels poemes de tema obertament polític, sobretot en el cas del sirventesos que Riquer va estudiar àmpliament, també l'amor que canten els trobadors era definit a imatge i semblança de les relacions feudals entre un vassall i un senyor, mitjançant una terminologia que es perpetuarà com a expressió de l'amor en la lirica europea.
En molts aspectes, doncs, l'assaig de Riquer conserva una extraordinària vigència i continua resultant una primera introducció als trobadors amena i de gran utilitat. En alguns punts, concrets, però, la recerca que s'ha dut a terme des de 1974, complementa, matisa o en algunes ocasions, contradiu el seu discurs i aquí és on el volum de Massimo Bonafin hagués pogut estar, a més d'una molt bona notícia per al públic italià, una aportació d'abast més ampli. S'hi troba a faltar una actualització bibliogràfica més completa, amb criteris didàctics. Sense desvirtuar el discurs de Riquer, s'haurien pogut incloure, degudament senyalitzats, més precisions basades en aquests quaranta anys de recerca. És a dir, s'hauria d'haver dut una mica més enllà l'actualització que ja es proposava Bonafin. I, sobretot, en actualitzar la bibliografia (on d'altra banda es detecten algunes mancances importants), s'hauria hagut d'aprofitar per guiar el lector que s'acosta per primer cop a la lectura dels trobadors i proposar-li, en un format crític i raonat, els següents títols a consultar per als diversos aspectes que aquest volum enceta.;